Illas Salamon

Article in other languages:

Solomon Islands
bandièra [[Imatge:|80px|blason]]
(Detalhs) (Detalhs)
Devisa nacionala : To Lead is to Serve
LocationSolomonIslands.png
Lengas oficialas anglés
Capitala
populacion (an)
Honiara
56 339 abitants (2003)
Forma de govèrn Monarquia
Reina Elisabeta II
Governador-general Nathaniel Waena
Primièr ministre Derek Sikua
Superfícia 28 896 km²
Populacion
Densitat
552 438 (2005)
17/km²
Independéncia
- Jorn
(del Reialme Unit)
7 de julhet de 1978
Moneda dolar de las Illas Salamon
Ora UTC +11
Imne nacional God Save Our Solomon Islands
ISO-3166 (Internet) .sb
Còdi telefonic + 677

Las Illas Salamon son un estat d'Oceania format per 990 illas situadas a l'èst de Papoa-Nòva Guinèa.

Somari

Istòria

Lo Reialme Unit establiguèt un protectorat sobre las illas dins lo decenni de 1890. Deperabans, èran estadas exploradas al sègle XVI pel marin espanhòl Álvaro de Mendaña.

Aqueste territòri foguèt lo sèti de qualques unas de las pus intensas batalhas de la Segonda Guèrra Mondiala, en particular la de Guadalcanal.

L'autogovèrn foguèt establit en 1976 e l'independéncia lo 7 de julhet de 1978. La revòlta civila posteriora menèt a a un caumatge gaireben total de l'activitat normala: los foncionaris publics foguèron pas pus pagats durant de meses, e las reünions del govèrn aguèron d'èsser realizadas en secrèt per empechar l'interferéncia dels senhors de guèrra locals. Las fòrças de seguretat foguèron incapablas de restaurar lo contraròtle, en granda partida pr'amor que fòrça dels sòcis de la polícia e d'autras fòrças de seguretat èran associats als gropes rivals.

Politica

Las Illas Salamon son una monarquia constitucionala amb un sistèma parlamentari de govèrn. La reina Elisabeta II es la monarca de las illas, e es representada pel governador-general, qu'es elegit per lo Parlament per un periòde de 5 ans. Lo Parlament es unicameral e a 50 membres, elegits per un periòde de 4 ans.

Geografia

Las Illas Salamon.

Las illas Salamon son un archipèla constituit per d'illas nombrosas, plaçat al sud-oèst de l'Ocean Pacific, a l'èst de Papoa-Nòva Guinèa. Las illas principalas son: Choiseul, las illas Nòva Georgia, Santa Isabel, las illas de Russel, las illas Florida, Malaita, Guadalcanal, Sikaiana, Maramasike, Ulawa, Uki, San Cristóbal, Santa Ana, Rennell e Bellona e las illas Santas Cruz. La distància entre las illas occidentalas e las illas orientalas es aperaquí de 1500 km.

Geograficalament, l'Illa de Bougainville es part de las Illas Salamon, mas politicament son part de Papoa-Nòva Guinèa.

Economia

De veire: Economia de las Illas Salamon

Cultura

Ligams extèrnes


Estats e territòris d'Oceania
Australia.png Austràlia : Austràlia · Illa Norfolk
Mapa de Melanesia.png Melanesia : Timòr Èst · Fiji · Molucas , Nòva Guinèa Occidentala (partidas d'Indonesia) · Nòva Caledònia · Papoa-Nòva Guinèa · Illas Salamon · Vanuatu
Micronesia.png Micronesia : Guam · Kiribati · Illas Marshall · Illas Mariannas del Nòrd · Micronesia · Nauru · Belau
Polynesia.png Polinesia : Illas Samoa Americanas · Illas Cook · Polinesia francesa · Hawaii · Nòva Zelanda · Niue · Pitcairn · Illas Samoa Occidentalas · Tokelau · Tònga · Tuvalu · Illas Wallis e Futuna

Questions for article:

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.


IHS Europe: Infrared Heating Systems for Home and Business.